Em van preguntar al carrer: Quina professió vas estudiar? I jo li vaig contestar: Educació. Aquesta persona, mirant-me amb estranya expressió en el seu rostre, va riure i va dir en veu baixa: Quina professió més fàcil. Es passen els dies jugant amb nens. Jo amb la meva cara ben enlaire li vaig dir amb fermesa: siii.. Sóc docent... No treballo en empreses però si en un espai on promoc coneixements en nens i joves... NO discrimino, perquè dono amor a tots per igual... NO sóc directiu, però el teu fill em veu com un líder i sóc el seu model a seguir ... No sóc psicòleg, però puc fer que el teu fill cregui en ell mateix... No sóc doctor, però puc diagnosticar mancances en aquests joves... NO tinc horari de treball, ja que mentre vosaltres esteu mirant la televisió i/o dormint, alguns estem planificant perquè el teu fill tingui el millor aprenentatge. NO sóc arquitecte per construir edificis, però si construeixo somnis i valors. NO jugo amb els nens, participo en la construcció del seu aprenentatge. NO jugo amb la plastilina, modelo somnis. Visca els mestres i professors! Perquè per ser professionals van passar per les mans d’un dels meus col·legues... Lluita per la nostra professió i demostra, amb dignitat, que som excel·lents professionals i que per arribar a ser enginyer, advocat, metge, entre altres professions, es necessita d’un DOCENT!